Un somni

Això era i no era, un petit eriçó que la seva il·lusió era conèixer món. Vivia al camp. Els seus pares varen decidir que havia d’anar a escola perquè allà li ensenyarien moltes coses útils per la seva futura vida.
Un dia, de gran, va decidir que ja era hora d’anar a voltar, feia uns anys que feia feina i ja tenia suficients doblers per viatjar. Vegent l’oportunitat de complir el seu somni, es va despedir de tothom, va agafar les coses i se’n va anar cap a l’aeroport més proper, que tot i així, estava a un dia a pas d’eriçó.
El camí, no va ser com ell esperava, perquè va haver de creuar moltes carreteres, amb el risc que l’atropellessin, ja que no hi havia altre lloc per passar. Tot i així, només va arribar unes hores més tard del que havia previst.
En ser allà va anar al mostrador d’una companyia per comprar un billet cap a l’illa Gimnèsia, el seu primer destí, la sorpresa va ser que, quan a la fi el varen veure, li varen dir que els eriçons no podien volar, que anàs a una altra companyia. Després de perdre unes quantes hores demanant va trobar una companyia que li va dir que hi havia una possibilitat de volar, dins la bodega de l’avió, amb totes les maletes, però amb el risc que n’hi caigués una damunt, cosa que el va fer tornar enrera.
El pobre es va quedar abatut perquè veia que el seu somni s’esfondrava i de sobte va aparèixer una al·lota que el va veure i li va demanar què li passava, ell li va explicar així com va poder i ella li va dir que no passàs pena, que aniria amb ella d’amagat dins el seu bolso.
Gràcies a aquesta al·lota, va poder arribar al seu destí.

Miquela Rigo Monserrat