16 d´octubre de 2009
Hola, em dic Shaima.
Diuen que tinc 11 anys i que tinc Síndrome de Down.
M´agrada estar a casa amb ma mare i mon pare. M´agrada la claror del dia.
I també m´agrada pintar.
Avui he anat a escola. El que més record és que quan he arribat he canviat les mans de la meva mare per les de la mestra. I també eren calentetes!
També record que les escales fins a la classe han estat difícils de pujar per jo que pos primer un peu i després l´altre a cada escaló. Però jo he estat molt intel.ligent i m´aferrava fort a les mans de la mestra.
Quan he baixat, que també ha estat molt difícil, ma mare m´esperava i m´he alegrat molt.
3 de novembre de 2009
Avui he vist la mar. Bé, ja l´havia vista un dia, però no me´n record molt bé. Avui, si. Era blava, molt blava. Que jo ja conec algun color! Encara que a la mestra no li sé dir. I ella sempre m´ho demana. Però no l´entenc gaire.
Hem anat amb un autocar i jo seia devora na Naima que sempre sap el que diu la mestra, les altres nines i també els altres nins. Jo també ho entendré, un dia. Ara ja sé dir bon dia i puc anar al lavabo?
M´ha agradat tant la mar que demà la voldré pintar a l´escola.
14 de desembre de 2009
Avui he dit a la meva mare que hi ha nins que me molesten. Al pati sempre corren i passen per devora jo i me fan caure.
22 de desembre de 2009
Diu na Samira, que ajuda a sa mestra a dir-me coses, que demà no hi haurà escola. I molts de dies tampoc. Me sap greu. No podré pintar amb aquelles pintures tan grosses i que s´escampen tan bé. Enyoraré na Naima. Però sa mestra m´ha dit que me´n podré dur ses pintures. Que bé! I que en tornar me demanarà moltes coses per posar al blog, que ella m´ajuda a fer- lo. I que hi posarem un vídeo de la mar blava.
Hola, em dic Shaima.
Diuen que tinc 11 anys i que tinc Síndrome de Down.
M´agrada estar a casa amb ma mare i mon pare. M´agrada la claror del dia.
I també m´agrada pintar.
Avui he anat a escola. El que més record és que quan he arribat he canviat les mans de la meva mare per les de la mestra. I també eren calentetes!
També record que les escales fins a la classe han estat difícils de pujar per jo que pos primer un peu i després l´altre a cada escaló. Però jo he estat molt intel.ligent i m´aferrava fort a les mans de la mestra.
Quan he baixat, que també ha estat molt difícil, ma mare m´esperava i m´he alegrat molt.
3 de novembre de 2009
Avui he vist la mar. Bé, ja l´havia vista un dia, però no me´n record molt bé. Avui, si. Era blava, molt blava. Que jo ja conec algun color! Encara que a la mestra no li sé dir. I ella sempre m´ho demana. Però no l´entenc gaire.
Hem anat amb un autocar i jo seia devora na Naima que sempre sap el que diu la mestra, les altres nines i també els altres nins. Jo també ho entendré, un dia. Ara ja sé dir bon dia i puc anar al lavabo?
M´ha agradat tant la mar que demà la voldré pintar a l´escola.
14 de desembre de 2009
Avui he dit a la meva mare que hi ha nins que me molesten. Al pati sempre corren i passen per devora jo i me fan caure.
22 de desembre de 2009
Diu na Samira, que ajuda a sa mestra a dir-me coses, que demà no hi haurà escola. I molts de dies tampoc. Me sap greu. No podré pintar amb aquelles pintures tan grosses i que s´escampen tan bé. Enyoraré na Naima. Però sa mestra m´ha dit que me´n podré dur ses pintures. Que bé! I que en tornar me demanarà moltes coses per posar al blog, que ella m´ajuda a fer- lo. I que hi posarem un vídeo de la mar blava.
Maria Magdalena Perelló Monserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada